Nacionalisme banal

El nacionalisme banal, segons ho ha conceptualitzat el científic social britànic Michael Billig, és un conjunt de pràctiques, hàbits, creences i signes que les nacions establertes -aquelles que estan segures de la seva pròpia continuïtat-[1][2] manifesten de forma quotidiana, rutinària, subtil i familiar per a reproduir-se com a tals i així recordar a la gent la seva pertinença i lleialtat a la mateixa nació.[3][4][5] Així «banal» s'ha d'entendre en el sentit de «comú», «quotidià».

L'edició original anglesa de Banal Nationalism fou publicada l'any 1995 i el 2006 fou traduïda al català per l'Editorial Afers i la Universitat de València.[6]

  1. Billig, Michael. Banal Nationalism (en anglès). SAGE, 1995, p. 8. ISBN 9780803975255. 
  2. Burbano de Lara, Felipe. Transiciones y rupturas: El Ecuador en la segunda mitad del siglo XX (en castellà). Flacso-Sede Ecuador, 2010, p. 165. ISBN 9789978672631. 
  3. Anderson, Malcolm. States and Nationalism in Europe since 1945 (en anglès). Routledge, 2013, p. 92. ISBN 9781134645572. 
  4. Aronczyk, Melissa. «New and improved nations:branding national identity». A: Craig Calhoun y Richard Sennett. Practicing Culture (en anglès). Routledge, 2007, p. 112. ISBN 9781134126118. 
  5. Muñoz Mendoza, Jordi. La construcción política de la identidad española: ¿del nacionalcatolicismo al patriotismo democrático? (en castellà). CIS, 2012, p. 43. ISBN 9788474766080. 
  6. «Nacionalisme Banal». Editorial Afers. [Consulta: 19 novembre 2016].

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search