El nacionalisme banal, segons ho ha conceptualitzat el científic social britànic Michael Billig, és un conjunt de pràctiques, hàbits, creences i signes que les nacions establertes -aquelles que estan segures de la seva pròpia continuïtat-[1][2] manifesten de forma quotidiana, rutinària, subtil i familiar per a reproduir-se com a tals i així recordar a la gent la seva pertinença i lleialtat a la mateixa nació.[3][4][5] Així «banal» s'ha d'entendre en el sentit de «comú», «quotidià».
L'edició original anglesa de Banal Nationalism fou publicada l'any 1995 i el 2006 fou traduïda al català per l'Editorial Afers i la Universitat de València.[6]
- ↑ Billig, Michael. Banal Nationalism (en anglès). SAGE, 1995, p. 8. ISBN 9780803975255.
- ↑ Burbano de Lara, Felipe. Transiciones y rupturas: El Ecuador en la segunda mitad del siglo XX (en castellà). Flacso-Sede Ecuador, 2010, p. 165. ISBN 9789978672631.
- ↑ Anderson, Malcolm. States and Nationalism in Europe since 1945 (en anglès). Routledge, 2013, p. 92. ISBN 9781134645572.
- ↑ Aronczyk, Melissa. «New and improved nations:branding national identity». A: Craig Calhoun y Richard Sennett. Practicing Culture (en anglès). Routledge, 2007, p. 112. ISBN 9781134126118.
- ↑ Muñoz Mendoza, Jordi. La construcción política de la identidad española: ¿del nacionalcatolicismo al patriotismo democrático? (en castellà). CIS, 2012, p. 43. ISBN 9788474766080.
- ↑ «Nacionalisme Banal». Editorial Afers. [Consulta: 19 novembre 2016].